La recerca que presentem a continuació manté una estructura que gira entorn tres vessants relacionades amb l'Art que, tal i com assenyala el propi títol, va cultivar i van definir la personalitat de Francesc Miquel i Badia: la de crític, la de tractadista i la de col·leccionista. Aquestes facetes esdevenen al mateix temps tres dels cinc capítols principals del treball. En primer lloc però, els precedeix un capítol on elaborem la seva biografia i en el que exposem tant les dades més personals de la seva vida com del seu caràcter, passant pels anys de la seva formació educacional escolar, universitària i artística. També parlem de les seves ocupacions professionals que, tot i haver quedat eclipsades pel paper públic que va exercir com a crític, no s'ha d'oblidar que la seva remuneració primordial provenia de l'ensenyament que va impartir a l'Escola oficial de Belles Arts i per haver desenvolupat el càrrec de secretari de l'Acadèmia provincial que l'emparava. El segon capítol i el primer gran bloc estructural de la recerca serà el que s'ocupa del seu paper com a crític d'Art, tasca desenvolupada principalment al Diario de Barcelona, publicació de gran rellevància a Catalunya on la seva opinió artística i literària es va expressar d'una manera ininterrompuda al llarg del darrer terç del segle XIX. Aquestes circumstàncies unides als estudis que ens precedeixen més generalistes sobre la història de la crítica d'Art a Catalunya, o més específics sobre la seva crítica literària, han estat els factors que han contribuït a que la dedicació de Francesc Miquel i Badia a la crítica periodística hagi estat per la que majoritàriament se l'ha associat i recordat. Tampoc deixarem de banda la compilació que hem elaborat sobre les col·laboracions que va dur a terme en altres publicacions periòdiques. Centrem la nostra atenció en assenyalar els principals temes artístics que va tractar i en veure si va existir evolució o preferència per algun d'ells, posant-ho en relació a la cronologia. Simultàniament a la publicació dels seus articles va publicar una sèrie de tractats sobre la història de les arts decoratives i de les Belles Arts, que analitzem en el capítol dedicat a la seva vessant com a tractadista. En ell, també presentem una revisió cronològica de tots els seus articles no periodístics com ara discursos d'ingrés en Acadèmies, conferències, pròlegs i traduccions. Tot seguit presentem en capítol a part un anàlisi de la seva opinió estètica, tant de l'art antic com del contemporani, versada primordialment en els seus articles i tractats. El nostre interès s'articula entorn la identificació dels temes de caràcter artístic dels quals es va ocupar amb preferència, en valorar si va existir originalitat, evolució o canvi de pensament i en determinar l'origen dels fonaments teòrics en els quals va assentar els seus judicis artístics. Finalment, el darrer gran apartat el destinem a parlar de Miquel i Badia com a col·leccionista d'Art antic i a reconstruir, catalogar i localitzar la col·lecció d'objectes artístics que va reunir. Dita col·lecció va destacar principalment per la qualitat de les arts decoratives relatives a les seccions de mobiliari, ceràmica, vidrieria i teixit, sense precedents en la història del col·leccionisme artístic a Catalunya i que li va comportar un important prestigi a l'època.