Aquesta tesi doctoral avalua l'estructura i composició de comunitats bentòniques ( diatomees i macroinvertebrats) del tram baix de l'Ebre en funció d'alteracions del cabal natural del riu causades per la presència del sistema de regulació, i canvis del regim de temperatura causats per un increment sostingut de la temperatura de l'aigua (produït per la central nuclear d'Ascó). Inicialment, tota la variabilitat hidrogeomorfològica del baix Ebre va ser considerada i van ser analitzades mostres recollides al llarg de cinc trams del riu, integrant diferents anys i estacions per tal d'avaluar els canvis espacials i temporals a nivell d'estructura de comunitat. Es van trobar diferències significatives per als macroinvertebrats entre la secció més propera als embassaments i la resta de les seccions d'estudi. De la mateixa manera els índexs d'avaluació de l'estat ecològic basats en macroinvertebrats i diatomees van mostrar les puntuacions més baixes en aquesta secció, fet que és atribuïble a la degradació de l'hàbitat causada per la influència directa de les preses. Posteriorment, la influència d'un increment tèrmic causat pel sistema de refrigeració de la central nuclear d'Ascó sobre les comunitats bentòniques (macroinvertebrats i diatomees) va ser avaluada. Amb aquest propòsit, es van analitzar mostres de substrat naturals i artificials recollides en punts localitzats abans i després de l'efluent tèrmic. Les comunitats bentòniques van mostrar sensibilitat als canvis tèrmics, tant en substrats naturals com artificials, tot i que l'increment tèrmic no va superar els 3 C. Els factors que van influir majoritàriament en les comunitats bentòniques van ser l'increment tèrmic de l'aigua causat per la central nuclear i la variació estacional de nutrients i conductivitat. Atès que les condicions d'Increment tèrmic en l'àrea d'estudi s'han mantingut durant els últims 30 anys, els resultats podrien ser útils per avaluar els impactes de l'escalfament global en grans rius mediterranis.