La investigació té com a objectiu demostrar que alguns aspectes crítics de la cooperació per al desenvolupament poden ser abordats a través de l'enfortiment de les xarxes dins de les polítiques i programes de desenvolupament, i que les activitats de networking, si estan apropiadament planificades, aplicades i monitoritzades, poden contribuir a l'èxit a llarg termini d'aquestes accions. Afirmem que cal avançar cap a un nou paradigma de desenvolupament, i advoquem per un major ús de mètodes i eines capaces de representar les pràctiques de desenvolupament en termes no només d'"actors", sinó també de "xarxes d'actors". Des del punt de vista teòric, la principal aportació és l'enfocament de Networking for Development, una nova forma de considerar les xarxes dins de la cooperació al desenvolupament, definint-les com agregacions multiactor entre donants, receptors i intermediaris, que han de tenir un paper clau en les activitats de desenvolupament. Per validar l'enfocament proposat, s'han analitzat les xarxes de @LIS, un programa finançat per la Comissió Europea en el període 2002 - 2006 centrat en la cooperació Europa-Amèrica Llatina en l'àrea de la societat de la informació. Mitjançant l'ús de Social Network Analysis (SNA), juntament amb una observació etnogràfica, hem explorat les activitats de col·laboració que van tenir lloc entre els actors d'aquest programa, visualitzant com es va desenvolupar la xarxa i centrant-nos en explicar l'impacte del networking sobre diferents aspectes de la cooperació al desenvolupament.

Negli ultimi vent’anni il movimento Open Education, spinto da concetti come le Open Educational Resources (OER) e i Massive Open Online Courses (MOOC), ha contagiato, in misura diversa, quasi tutti i sistemi educativi del pianeta. L’idea, semplice e dirompente, è che combinando il potenziale di condivisione della rete con un sistema di licenze aperte, chiunque possa accedere a risorse educative di qualità, e che questo possa portare verso sistemi di istruzione più democratici, inclusivi e innovativi. Eppure, basta entrare in una qualsiasi scuola o università per capire che il closed by default è ancora la norma per quanto riguarda sia le risorse sia le pratiche educative. Questo libro analizza la rivoluzione possibile dell’Open Education, provando a ragionare su quanto gli approcci open stiano effettivamente cambiando le pratiche educative e su come l’open by default potrebbe modificare radicalmente i sistemi educativi. Attraverso un’analisi dei concetti di OER, licenze aperte, Open Educational Practices, MOOC e Open Educator, così come di una rassegna storica degli sviluppi internazionali dell’Open Education, il volume inquadra i successi e le sfide del movimento. Una panoramica delle principali iniziative su OER e MOOC in Italia conclude il lavoro, evidenziandone le criticità e mettendo in luce alcune anomalie positive che fanno sperare in un futuro più inclusivo del nostro sistema educativo.