Central America and the Dominican Republic had stable economic growth in 2017. The performance of the United States economy and low commodity prices, mainly oil, meant that the key indicators for the region did not change abruptly. It is worth noting that safeguarding the stability of public finances remains the main challenge for the region. In the short run, we expect the fiscal deficit and public debt to maintain their upward trend, thus putting pressure on interest rates, which would have a negative impact on economic growth. This trend has implied in downward revisions to the region’s economic outlook. Growth in the region has been higher than the rest of Latin America, but its impact on reducing poverty and improve income distribution, has been limited. The report explores options to make growth more inclusive in Central America and the Dominican Republic. It highlights the need to bolster human capital accumulation, take advantage of integration with other trade partners, and generate buffers for political decision-making in a highly uncertain environment, in order ensure that growth can benefit the highest number of people in the region.

Honduras: A Territorial Approach to Development presents an innovative approach to address the development challenges of the country. The document first describes the main challenges to inclusive development in Honduras identified by IDB technical staff, which results in a proposal for a Spatial Economic Strategy (SES) developed with the company GeoAdaptive LLC. The Strategy extends across and connects the entire territory, taking advantage of sectoral synergies for enhancing productivity and breaking the established inequality and poverty cycles. This innovative approach seeks to break away from the traditional sector-approach and proposes comprehensive interventions that would enable key stakeholders to maximize synergies and the impact of their actions.

This paper uses a modified version of the methodology used by the IMF's Consultative Group on Exchange Rate Issues (CGER) to calculate equilibrium current account balances (or ?norms?) for a sample of 33 emerging market economies. We find that the fundamental determinants of the equilibrium current account balances are similar to those identified by the CGER using a sample that also comprises advanced economies. However, the fiscal balance has a considerably stronger impact on current account norms for emerging markets. This paper also offers estimates for the equilibrium current account balances of eleven smaller emerging market economies that are not currently included in the country sample used by the CGER.

Social spending is a powerful tool to reduce poverty, achieve higher equality and better life conditions for the inhabitants of a country. In "Social Expenditure in Central America, Panama and the Dominican Republic: 2007-2013", a characterization of the different variables that have taken social expenditure to its current position is performed. During the economic crisis period, many governments of the region confront this situation with an increase in social expenditures. However, part of the increase was centered on inflexible items, particularly wages, which facilitated the increase in fiscal deficits and, consequently, on public debt. Thus, after the financial crisis, the fiscal situation has reduced governments' buffers to respond to economic shocks, which imply that we need to examine the fiscal policy given its rigidity, the scarcity of public resources and the institutional contract. The study of wage bill increases provides more information related to the causes of this dynamic, and allow us to offer recommendations to improve spending management without threatening public finances. A better use of resources could contribute to define a more efficient and equitable agenda for the countries in the region. Finally, something that was not deeply explored, as of today, is the institutional complexity and how this could facilitate, or hinder, the government's ability to express its fiscal policy, including the effectiveness in the use of public resources.

«Existeixen blues gemegosos que s’utilitzen en els espirituals de la mateixa manera que hi ha espirituals gemegosos que s’utilitzen en el blues». Thomas A. Dorsey El blues ja ho té això, juga amb l’atzar, les premonicions, els capricis i els sentiments dels homes, fent dels records el seu millor patrimoni. Endinsant-nos en la vida de diferents personatges que com els afluents del Mississippi oculten pecats i misèries però acaben confluint allà mateix; assistirem a una nova crònica on les cançons, la gent, els costums, la religiositat, el resó de l’esclavatge, els perfums del territori i sobretot l’encís de les dones, es donen la mà amb la música del diable, els secrets, les tavernes, el ferrocarril, els crims, les febleses i la capacitat d’oblidar. Una història amb ritme i cadència de blues. Pròleg de Big Mama Montse. SOBRE L'AUTOR Jordi Prat és barceloní de naixement (1968), empordanès d’adopció, però d’esperit nord americà. Té estudis fins a segon de Biològiques. Professionalment s ́ha dedicat a sectors como el bancari, l’administració sanitària o la restauració i ha alternat sempre aquestes ocupacions amb activitats vinculades a l’escriptura como ara la confecció de guions radiofònics o la col·laboració en fanzines i revistes musicals especialitzades. El 2017, decideix dur a terme un canvi substancial a la seva vida. Aprofitant la debilitat que sent per tot allò relacionat amb els Estats Units (història, literatura, música, cinema, entorn, costums, paisatges, idioma, curiositats, contrastos...), país que ha visitat en múltiples ocasions, engegà un projecte de viatges personalitzats a la carta per poder deixar anar coneixements, aficions i passió, conjugant-t’ho tot en la mateixa direcció. Loving Graceland (Viena Edicions, juny 2017) (Editorial Nueva Luz, en castellà), suposà el seu debut en el món editorial. Amb Prettiest Train (El tren més bonic) torna a submergir-se en ambients i latituds que tan còmodes li resulten, essent el blues l’eix vertebrador absolut de tota la història.

En 2017 Centroamérica y República Dominicana tuvo un crecimiento económico estable. El desempeño de Estados Unidos y los bajos precios de las materias primas, principalmente de los hidrocarburos, permitieron que los indicadores claves para la región no tuvieran cambios bruscos. Aun así, la estabilidad de las finanzas públicas se mantiene como el principal reto de la región. El déficit fiscal y la deuda pública mantendrían su tendencia al alza, presionando así las tasas de interés, las cuales repercutirían negativamente sobre el crecimiento económico. Lo anterior se ha visto reflejado en los ajustes a la baja en las perspectivas de crecimiento regionales. El crecimiento ha sido moderado, pero preocupa el hecho de que se ha caracterizado por su baja inclusividad, dado su poco poder para disminuir la pobreza y mejorar la distribución del ingreso. Esta deficiencia del crecimiento económico es una de las motivaciones principales de este reporte, en el cual se busca resaltar la necesidad de fortalecer la acumulación de capital humano de la región, aprovechar la integración con otros socios comerciales y generar espacios para la toma de decisiones políticas ante un entorno altamente incierto.