Un manifest que reivindica la filosofia i incita el lector a pensar. "Cal 'buidar' el ritme del món per fer lloc al pensar." escriu Marta Jorba. Pensar és la facultat més intrínseca de la filosofia i dels humans. Cap intel·ligència artificial pot substituir el pensament individual. Per això hem demanat a sis reconeguts pensadors actuals, d'edats i procedències ben diferents —Fina Birulés, Jaume Casals, Raül Garrigasait, Marta Jorba, Josep Ramoneda i Xita Rubert— que reflexionin sobre què implica pensar avui dia. El resultat és aquest llibre divers: un mosaic representatiu del pensament a casa nostra en què els autors aporten idees lúcides i estimulants sobre què suposa i què comporta pensar avui. «Quan pensem, descobrim una de les formes de moure'ns lliurement en el món. Pensar és sortir del cercle traçat, gosar anar més enllà, transgredir les lleis del discurs dominant». Fina Birulés «En una capa profunda del pensament, per sota de la pretesa autosuficiència de les articulacions racionals, sempre hi ha alguna metàfora que ja ha pensat abans que nosaltres». Raül Garrigasait «Cal "buidar" el ritme del món per fer lloc al pensar. Pensar requereix un fer reposat que permeti reflexionar sobre les qüestions i tornar-hi una vegada i una altra». Marta Jorba

En aquest treball s'ha estudiat la interacció del fong fitopatogen del grup dels carbons Ustilago syntherismae amb la planta a la qual infecta, Digitaria sanguinalis. U. syntherismae té un efecte dràstic en la reproducció de D. sanguinalis ja que causa una important reducció en la producció de llavors. Aquest fet és degut a que, en aquest patosistema, el carbó es forma a la inflorescència de la planta, substituint les espiguetes per una massa d'espores. Concretament s'ha centrat l'estudi en una fase que es considera fonamental en el coneixement d'aquest patosistema: la infecció. Es va fer un experiment amb la finalitat de conèixer si la virulència del fong en el moment de la infecció varia segons el tipus d'espigueta i el tipus d'espora que interactuen. A més es va estudiar si el patró de germinació de la plàntula (radicular o coleoptilar) té algun efecte en el grau d'infecció. Es van emprar dos tipus d'espiguetes, unes provenien de plantes aparentment sanes (portadores només d'espiguetes) i les altres de plantes parcialment encarbonades (portadores tant d'espiguetes com d'espores). A més també s'utilitzaren dos tipus d'espores del fong, unes provinents de plantes completament encarbonades (portadores només d'espores) i les altres provinents de plantes parcialment encarbonades. S'utilitzà un mètode d'infiltració al buit per facilitar el contacte in vitro de les espiguetes i les espores i així induir artificialment la interacció entre la planta i el fong. Les plàntules inoculades es tenyiren i s'observaren al microscopi òptic per comprovar l'existència de fong en els seus teixits. L'experiment es va dividir en dos assajos, en el primer es va utilitzar material recol·lectat el 2009 i en el segon s'utilitzà material del 2011. Amb aquests assajos, es constatà que existeixen diferències significatives (P